Gar tsaḥlit d tutlayt n uselmed(entre tasahlit et la langue enseignée)
Publié le 11 Juin 2011
Tazwert :
Deg uḥric–a n tesleḍt ad nesnekewu ayen akk deg wacu temlilen ama d iselmaden neɣ d inelmaden uguren deg ulemmud n tutlayt n tmaziɣt, anect-a yella-d ilmend n tsatant i sen-nexdem (iselmaden/inelmaden).
Tazwert n yixef:
Yal anelmad yettwali d aselmad i d tigejdit ɣef wacu tbed tnezmert-is, neɣ d netta i d aɣbalu n tmusniwin-is, ɣef waya nga tasastant i uselmad yellan deg uɣerbaz n temnaḍt-a (Melbu), akken ad yeεreḍ ad yesnekwu, ad yeεreḍ ad yessifsus uguren temlilen yinelmaden-is seg tama. Seg tama-nniḍen ad yesnekwu uguren yettaf uselmad sdat n yinelmaden-is ur nfehhem ara tutlayt n uselmed.
1/ tammɣli n yiselmaden ɣef uselmed n tutlayt n tmaziɣt:
-“A”: “Zik ttwaliɣ aselmed n Tmaziɣt ur yessawaḍ
Sani, maca tura ufiɣ Ayen-nniḍen”
“ B ” : “ tura axir, acku tura c’est des écoles i d-ittformin, zik c’est des associations ”.
Ad naf iselmeden-a « A », «B » d win i d aɣ-d-yefkan tiririyin; ur nemxallaf ara s waṭas, rran-d ɣef usteqsi amezwaru, aselmed n tutlayt tura axir, tura i tufa iman-is, maca aselmad “A” deg tririt-is itekka ɣef yiwet n tikti dɣa aya yewwi-d lemgarda gar-asent. Dɣa yeqqen tiririt-is ɣer wazal n tutlayt n tmaziɣt d uselmed-is gar zik d tura akked tlelli n umeslay-is neɣn umeslay fell-as d leqdic fell-as.
Ma yella d ayen i d-yenna uselmad “B” yeqqen tiririt-is ɣer wakken tutlayt ilaq ad tili d tunsibt.
2/ Uguren i d temlilen yiselmaden:
Iswi-nneɣ ad nesbeyyen uguren temlilen yiselmaden-a mi ara ad ssegzayen timsirin
“A”: “tidet kan ufiɣ-d bezzaf n wuguren yeεer-iyi di tazwara”.
Mxalafen tneɣriyin (les classes) kra ttafeɣ bezzaf kra drus”.
“ttafeɣ uguren deg wayen yeεnan tameslayt imi tamnaḍt-a tameslayt-nsen temxalaf aṭas ɣef tni n uselmed, yerna amur ameqqran deg tmeslayt-nsen nek ur ten fehmeɣ ara”.
“B”: “yeshel, tella la reaction positive ɣer les élèves , treajin xir n les matières –nniḍen ».
Tiririyin n yiselmaden-a d tid yemxalafen, dɣa aselmad (A) yettaf bezzaf n wuguren mi ara yessegzay timsirin icud tiririt-a ɣer tmeslayt acku tameslayt n yinelmaden n yal ass d tin yemxalafen ɣef tin n uselmed, rnu ɣer waya aselmad d win ur nelli seg temnaḍt.
Ma yella d ayen yaεnan tiririt n uselmad (B) yeqqen tameslayt-is ɣer yinelmaden-is dɣa mi ara yessegzay s tutlayt n yal ass ur yettaf ara uguren.
3/ Gar tsaḥlit d tutlayt n uselmed :
Ad neεreḍ ad nesbeyyen tutlayt s wacu i gezzun yinelmaden timsirin-nsen
-“A”: “amur ameqqran i igezzun tamsirt s tmaziɣt (tutlayt n uselmed) maca tidet sexdameɣ tasaḥlit, Tafransist deg kra n wawalen wellah tisaεtin ar s taεrabt”.
-“B” sefhameɣ s tsaḥlit neɣ s taεrabt di fois s tefransist”.
Deg tririyin n yiselmaden-a “A”, “B” ad ten-naf d wid I yesseqdacen tutlayin-nniḍen akken ad siwḍen iswi-nsen i yinelmaden, akken ineggur-ya ad gzun tamsirt dɣa aselmad yettneεtab yettaεraḍ ad d-yessegzi s tutlayt tis snat am wakken i d-nan seqdacen tutlayt n yal ass neɣ ɣas ulama d taεrabt.
4/Tutlayt tamezwarut n warrac:
Ad nwali aselmad ma yella yesseqdac tutlayt n yal ass n warrac.
-“A” “ttneεtabeɣ bezzaf, ssexdameɣ la moindre des choses bac kan ad yefhem ».
-« B » « une répétition je répète le leçon ma yella ur fhimen ara seqdaceɣ tasaḥlit ».
Tiririyin n yiselmaden « A » , « B » d wid i d-yerran s tririyin yemgaraden, aselmad icud ameslay-is ɣer tutlayt n yal ass dɣa netta akken ad yessiweḍ izen n temsirt yeḥettem fell-as ad yesseqdec tutlayt n warrac akken ad gzun tamsirt, ma yella d aselmad “A” deg umeslay-is ɣur-s awi-d kan ad fehmen warrac.
ɣer tagara nufa-d d akken iselmaden-a akken ad siwḍen iswi n temsirt i warrac ssexdamen tutlayt tayemmat.
5/ Aselmed s tutlayt tayammat:
Aselmed s tutlayt tayemmat yettaǧǧa aselmad ad yessiweḍ iswi-s i yiselmaden, dɣa ma yella inelmaden ur fhimen ara s tutlayt n uselmed iselmaden taran ɣer tutlayt tayemmat.
-“A” “nek ttwaliɣ tutlayt tayemmat d tifrat i wuguren-a seg tama, ma seg tama-nniḍen bɣiɣ yal tantala (dialecte) ad tili tettwasexdam deg temnaḍin-nniḍen”.
-“B” “ɣur-i d tasaḥlit i d-tutlayt i d-yewwi ɣef uselmad ad yessegzi s yes-s seld tutlayt n uselmed, d’ailleur d les élèves i ixeddmen kullec uqbel ad d-kecmeɣ nitni i d-ixeddmen la leçon”.
Iselmaden-a “A”, “B” d akken d tutlayt tayemmat i tutlayt i ilaqen i usegzi n temsirin deg temnaḍt-a acku inelmaden d wid ur nfehhem ara tutlayt n uselmed ɣef sseba n lemxalfa tameqqrant gar tutlayt n uselmed d tutlayt n yal ass.
Tagrayt:
Deg yixef-a n tesleḍt neεreḍ ad nesnekwu uguren akk i temlilen ama d inelmaden neɣ d iselmaden deg ulemmud n tutlayt n tmaziɣt aya yella-d s taggayin s tesleḍt n yal asteqsi.
Ma yella d ayen yerzan tarrayt i nesseqdec neεreḍ ad nesnekwu akk tiririyin n yiselmaden d wamek ara εerḍen ad suksen uguren i temlilen d wamek ara ad afen tifrat I wuguren-a.